Si aceptais una sugerència sobre la denominació "TURISMO CULTURAL", desde el punto de vista de un publicista eso si... os recomiendo leais éste pequeño artículo
que publiqué en una web ( www.lloretinfo.com ) . Está en catalán, pero creo que lo entendereis bien... si no es así y os interesa os lo puedo traducir.

Mozart no menjava hot dogs


Es parla de millorar l’oferta turística, de canviar el model turístic, de potenciar el turisme familiar, el turisme cultural, el turisme esportiu, el turisme ecològic, el turisme sostenible....Ja fa temps que dura aquest debat. I en tot aquest periple vital he vist que certes denominacions acaben per fer-se familiars i socialment acceptades tot i que, al meu parer, caldria modificar-les per tal d’evitar algun desastre futur. Com que la denominació “turisme” ens ha portat on ens ha portat ( turisme de masses ) ara pretenem posar-li , al nom en qüestió, unes cues de més categoria que ens millorin el pedegree.
M’explico: Que els professionals del sector ( hotelers, touroperadors, guies turístics, agències...etc ) utilitzin expressions com “turisme familiar” o “turisme cultural”, per exemple, ja ho trobo bé. Fins i tot és recomanable que així sigui per poder donar un tracte diferenciat i de millor qualitat als diferents usuaris ( els turistes, vaja ). Diria que accepto l’expressió “turista cultural” en clau interna o de treball.
Però imaginem un usuari que viatja a Paris, al museu del Louvre , per veure unes certes obres pictòriques en viu, i que aprofita per anar a l’Opera, s’inscriu en un hotel de categoria i , evidentment, visita uns quants restaurants molt concrets per assaborir la millor cuina francesa ... Vostès creuen que, realment, aquest usuari ( o visitant ) el captarem amb estratègies que incloguin la denominació “turista cultural”? Creuen realment que aquest usuari vol ésser denominat turista?
Sense voler desprestigiar la denominació “turista” ( que no és la meva intenció) , caldria pensar que per afavorir el flux de visitants o usuaris de la nostra millor oferta cultural ( o esportiva, o familiar...) el que hem de promocionar, de veritat, és la nostra oferta cultural... i punt!
Si volem afavorir les visites estiuenques d’esportistes d’arreu del món no n’hi ha prou en fer fulletons que parlin de turisme esportiu, caldrà que pensem en millorar la nostra oferta esportiva... ras i curt!
Això no és cap crítica a l’Ajuntament, ni molt menys, ja que em consta que estant fent esforços importants en molts àmbits ( esportiu, cultural...etc ) si no que es tracta de reflexionar sobre un aspecte formal o estètic (de marketing si volen).
Un exemple: Per aconseguir captar la simpatia dels votants, els polítics, com ens anomenen, ciutadans o contribuents? Les dues denominacions són correctes i reals...però una és més diplomàtica i dolça que l’altra...no? Ens aproparem abans al que ens anomeni ciutadà o al que ens anomeni contribuent?.
Doncs igualment als nostres potencials visitants els hem de tractar d’amics, d’hostes, de persones .... no de turistes. A EEUU, aquest error ja fa anys que es dóna...a la “cultura” la inclouen en un paquet anomenat “business”.
A Europa no ens podem permetre caure en aquest error.
No parlem de turisme cultural, si us plau, parlem de cultura i en majúscules!